El Rey
El rey
Una de les cançons més cantadas i conegudes de José Alfredo Jiménez. Vam voler fer-la perquè és una cançó que acompanya qualsevol situació i entorn. Felipe és la veu que ens representa fa molts anys i aquí ens dóna una mostra del què has de sentir quan es canta una cançó com aquesta…
“Con dinero y sin dinero, hago siempre lo que quiero” s’ha convertit en un himne a una cultura a tota Llatinoamèrica, una cultura popular que volem compartir els que som fills de la barreja cultural.
Jose Alfredo és el compositor que parla per excel·lència del sentiment de tota la classe popular i de com s’enfronta amb les seves alegries i infortunis en l’amor i la vida, acompanyat de música i beguda, sol o acompanyat. I reafirma el seu lloc en el món i la seva actitud cap a la vida.
El món de la nostra música tradicional es desplega en molts i diferents llocs lluny de l’escenari, sempre en directe i com a part integrant de la nostra vida.
No és aquesta música professional la que es coneix en tots els racons del món, és la música, que fa molts anys alimenta la música comercial que s’exporta a tot el mapa. Jose Alfredo va saber trobar el camí en que les seves cançons arribessin a aquells racons, va cantar per a la gent i ens va mostrar en la intimitat dels nostres somnis…
Els mariachis aquí a Barcelona i el món han portats el seu missatge i sentiment i ara és cantada per moltes veus en qualsevol pub, bar, karaoke o restaurant, al menys aquí a Espanya.
Hem volgut gravar aquesta cançó així, sense el vestit de mariachi, per mostrar aquesta part en que cançons com aquesta es viuen cada dia a Mèxic, en la vida quotidiana de la bohèmia, entre amics i desconeguts en qualsevol cantina a l’entorn. Felipe la canta amb aquest sentiment que va de la valentia a la dolçor i ens recorda molts dels tequiles que hem compartit en diverses ocasions de les nostres històries.
Estem agraïts a Ramon,el cap del restaurant “Pedregar Bellterra”, que ens va deixar fer servir las sevas instalacions de fons per a enregistrar el vídeo, a Marc Sanclimens que es va estar aguantant el micròfon perquè es pugués escoltar el que hem gravat i Pep que va posar el seu temps, els seus desitjos i la seva càmera perquè tinguem aquest material. Va ser una vetllada que ens amenzaba pluja però ens va aguantar fins a acabar, una tarda Tequilera diríen més enllà…
0 Comentarios
Atrévete en ser el primero en comentar